Blog

ACOMPANYA EL TEU FILL/A A VÈNCER LES SEVES PORS

vencer pors infants gabriela rangel Sínia Institut

La terapeuta Gabriela Rangel comparteix algunes estratègies per acompanyar les pors dels infants:⁠

Por a persones desconegudes, a separar-se de familiars propers, a monstres o fantasmes, a la foscor, a certs animals; por a desastres naturals, a situacions perilloses que puguin succeir, a no encaixar en un grup social, a començar una cosa nova, a la possibilitat de sortir malament en un examen, etc.⁠

Totes aquestes pors poden ser comuns en certs moments de l’etapa infantil i adolescència. Acompanyar els nostres fills i filles a reconèixer-ho, escoltar-lo, parlar-ne, bregar amb la por i vèncer-la per aconseguir els seus objectius és una tasca fonamental.⁠

Té alguna cosa positiva la por?

Comencem per entendre la por. La por és una emoció que, com totes les emocions, té una funció important: ens ajuda (i sí, això no treu que sigui una emoció desagradable i incòmoda). La por ens protegeix, ens cuida i ens ajuda a sobreviure, ens prepara per anar amb compte davant dels perills per als que encara no ens sentim preparats, i ens protegeix d’aspectes que puguin danyar el nostre benestar.

És natural que els infants sentin pors de tant en tant. Tot i que algunes pors puguin semblar “irracionals”, la reacció fisiològica associa associada a la por és molt real! Així que aprendre i desenvolupar estratègies per a bregar amb la por és una lliçó de vida necessària.

Com identifico que el meu fill/a està experimentant por?

Generalment, quan tenim por, el nostre cos “reacciona” per escapar eficaçment del perill que percebem. Podem respondre de tres maneres: fugint, atacant o immobilitzant.

  • Fugir: tractar d’allunyar-se o evitar allò que ens fa por, buscar un lloc segur.
  • Atacar: la por pot portar-nos a tenir conductes de lluita (cridar, plorar, donar cops, etc.) per defensar-nos del que percebem com a perillós.
  • Bloqueig: davant possibilitat de perill, el cos i la ment poden paralitzar-se. Exemple: quedar-se callat quan hi ha moltes persones per por de ser avaluat.

I com ofereixo calma?

Primer, recorda que has de treballar amb tu mateix per escollir amb quina emoció vols acompanyar: des de la por i la preocupació o des de la calma, la confiança i l’amor?

  • Sigues pacient i empàtic: escolta les necessitats del teu fill/a i acompanya la seva emoció, respectant els seus temps.
  • Evita jutjar l’emoció o minimitzar-la, encara que et sembli una “ximpleria”, recorda que pel teu fill/a és real (i físicament el seu cos l’està preparant per fugir, atacar o bloquejar).
  • Identifica la intensitat de la seva por, si és molt elevada, només reconforta, dóna consol i calma.
  • Parla de la seva por de forma tranquil·la i reconfortant. Deixa que li posi nom, que expressi el perill percebut, respon les seves preguntes. Mentre això succeeix, transmet confiança i seguretat en què, tot i que és complex, confies que tindrà els recursos per fer-hi front.
  • Ofereix oportunitats per expressar la por: parlar, escriure, dibuixar-ho, actuar-ho.
  • Utilitza moments agradables per parlar de la por, per exemple, utilitza contes, vídeos, pel·lícules, jocs on els personatges experimentin pors, les superen i posen en joc la valentia i la confiança. Aprendre de la por i maneres de tractar davant aquest en moments relaxats i en altres persones, pot ajudar a entendre la pròpia por.
  • Sigues un model, comenta com tu també has tingut pors i com les vas superar. Pregunta què podria ajudar a sentir-se millor, fes-lo partícep i responsable de les seves conductes per fer front a la por. Exposa-ho a poc a poc.
  • Parleu sobre emocions agradables que poden acompanyar la por: esperança, confiança, seguretat, amor.
  • Elogia els seus avenços, acompanya’l a que surti de la seva zona de confort (al seu ritme) i celebreu-ho junts!

I si la por persisteix?

Si tot i oferint les condicions i l’espai per superar la por, la por del teu fill/a persisteix, potser és moment de demanar suport professional. Això és recomana quan:

  • la por s’ha prolongat en el temps i, enlloc de disminuir, va en augment.
  • la por genera un malestar significatiu, porta a conductes erràtiques, d’evasió, desorganitzades i desadaptatives.
  • la intensitat de l’emoció impedeix l’assoliment d’objectius i hi ha un deteriorament en àrees fonamentals de la seva vida (social, escolar, individual).

A Sínia podem acompanyar-te a acompanyar al teu fill/a a lidiar amb les seves pors.

Gabriela Rangel, terapeuta.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *