Blog

L’ABUNDÀNCIA

Quan parlem d’abundància, les nostres creences, coneixement adquirit i sistèmic-familiar ens connecta amb: diners, possessions i demés… Això és només una part de l’abundància, que, com indica la mateixa paraula, és molt més abundant, i allò abundant és extens i expansiu.

Si intentem construir una vida abundant només enfocant-nos en dues de les seves accepcions, automàticament caiem en un oxímoron molt graciós. Tot d’una allò abundant ja no té una energia abundant sinó acotada; és esbiaixada i petita, va només en una o dues de les seves àrees. I per correspondència no estem veient, entenent ni per tant, construint l’energia ni la paraula abundància en tota la seva magnificència i abast. Paradoxal, no?


Exercici ràpid: tanca els ulls i digues en veu alta: abundància. Quina és la primera imatge que et ve? El símbol del dòlar? De l’euro? Potser una mansió? Un cotxe car? Un avió? Una corona daurada? Si és un objecte que et remet només a una àrea d’abundància no estàs vibrant en l’obertura necessària que l’abundància requereix. I sí, l’abundància requereix redundància.

L’abundància i l’amor
Pensem en l’amor, l’amor per ser harmònic s’ha de donar en abundància. Primer, l’amor cap a un mateix, estimar-se i celebrar-se en el moment present, acceptar l’ombra, i convertir-la en una aliada útil per seguir creixent amb consciència dels seus vessants menys bonics, estimar-los i celebrar-los amb acceptació i celebració plena. Això és amor abundant. Aquí brilles. Quan brilles, la llum que emets no té sentit si no és per il·luminar compartint; compartir és abundant, s’encomana i vibra alt.

L’amor a tots els éssers, amics, família. L’empatia pels desconeguts, per aquells que ho passen malament encara que no els coneguis i que et commouen, és amor pur. Aquí hi ha abundància en majúscules. Quan aconsegueixes cuidar-te i estimar-te ets abundant, i l’abundància es multiplica i pot donar als altres, amb els teus actes, feina, voluntariat…

I l’abundància màxima és l’empatia per l’abundància dels altres, la gelosia i la comparació és un menyspreu cap a tu mateix i a les teves capacitats, quan hi caus t’estàs dient: jo no puc fer això que aquesta persona ha aconseguit, o estic tan perdut que no sé com. Adquireix, doncs, un enfocament molt més lluminós i abundant: Mira que va aconseguir aquesta persona, m’inspira; jo vull aconseguir els meus objectius, què puc aprendre d’ella o d’ell? Què va fer diferent que li fa ser tan abundant? Què he de sanar JO per tenir relacions abundants en amor, col·laboració i empatia?

L’abundància i la por

L’abundància i la por no coexisteixen molt de temps amb èxit, sempre guanya un d’ells. Excepte si acceptes la por, la gestionis i la trascendeixis.

  • A què tinc por?
  • A quedar-me sol/a?
  • A que m’acomiadin de la feina?
  • A la malaltia?
  • A fracassar en la meva emprenedoria?
  • A monetitzar la meva passió i missió de vida?
  • A no ser suficient?
  • A què pensaran si assoleixo èxit?
  • A deixar de pertànyer al meu clan?
  • A ser rebutjat/da?
  • A brillar?

El que tems et domina, i t’allunya de SER, de fluir i et tanca en un lloc petitó. Allò petit és escàs, és estret, és limitant i, a més, genera ansietat.

L’acceptació de la por és l’acceptació de part de la teva ombra. Quan acceptes la teva ombra, passa a acompanyar-te com un guia que et indica on cal treballar per evolucionar cap a una millor versió de tu mateix. La por negada et domina i et sotmet.

Qui mana a la teva vida? Tu o la teva por?

Què vols fer amb la teva ombra? Que et domini des del desconeixement i la reacció descontrolada?

És més preferible poder veure-la, acceptar-la, estimar-la, i que passi d’estar darrere teu empenyent-te a portar-la de bracet al teu costat, i poder-hi conversar, donant-te informació útil per anar sanant allò que va provocar aquestes àrees de foscor de la teva persona.

Per acceptar l’ombra i col·laborar-hi cal humilitat, per acceptar que no sóc perfecte, comprensió perquè no sóc infal·lible, paciència per curar les ferides originals que van causar l’ombra, celebració de l’ombra perquè és útil.

Quan pots fer això amb tu mateix es genera una auto-abundància i, per tant, després passa a ser compartida.

“Perdoneu les nostres culpes així com nosaltres perdonem els nostres deutors”

L’hermetisme que conté aquesta frase és valuós: Perdona (em perdono) en la mateixa mesura en què perdono als altres. Si la girem: Perdono als altres en la mesura que em perdono a mi mateix. En la justa mateixa mesura. La vida té una justícia energètica implacable i perfecta. Cuida la teva energia perquè el retorn sigui amable i abundant.

Abundància i generositat emocional

Parlem de les emocions:

  • Autopercepció
  • Permís de sentir per gestionar
  • Acceptació de la infància
  • Acció de canvi
  • Revisió de creences.

Quan m’estimo i em celebro, m’expandeixo. La correspondència és la família, els amics, les teves relacions significatives, que hi harmonitzen..Quan connecto amb les meves capacitats i dons, connecto amb el meu propòsit i em dono a la meva millor versió fluint el que sóc i el que faig, sense esforç, la correspondència és una remuneració abundant..Quan lliuro la meva saviesa, el meu coneixement i les meves capacitats i les lliuro al món, sóc més abundant que mai i la correspondència són un munt de connexions, sinergies i projectes diferents i significatius..Quan ric, m’expresso, brillo i em celebro, el magnetisme és tal que la correspondència és l’atracció d’una vibració col·lateral..I la vida flueix i es desenvolupa cada vegada més ràpid i amb més fluidesa. Com la natura, que és abundant i canvia cada segon, l’adaptabilitat i el fluir en aquest canvi forma part de l’abundància més expansiva. També en nosaltres..

Clara Monturiol, desenvolupament personal, emocional i espiritual

T’ha inspirat aquest article? Pots compartir les teves reflexions deixant un comentari al blog o a les xarxes socials de Sínia: @sinia_institut_holistic

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.