La terapeuta Gabriela Rangel comparteix algunes estratègies per acompanyar les pors dels infants:
Por a persones desconegudes, a separar-se de familiars propers, a monstres o fantasmes, a la foscor, a certs animals; por a desastres naturals, a situacions perilloses que puguin succeir, a no encaixar en un grup social, a començar una cosa nova, a la possibilitat de sortir malament en un examen, etc.
Totes aquestes pors poden ser comuns en certs moments de l’etapa infantil i adolescència. Acompanyar els nostres fills i filles a reconèixer-ho, escoltar-lo, parlar-ne, bregar amb la por i vèncer-la per aconseguir els seus objectius és una tasca fonamental.
Té alguna cosa positiva la por?
Comencem per entendre la por. La por és una emoció que, com totes les emocions, té una funció important: ens ajuda (i sí, això no treu que sigui una emoció desagradable i incòmoda). La por ens protegeix, ens cuida i ens ajuda a sobreviure, ens prepara per anar amb compte davant dels perills per als que encara no ens sentim preparats, i ens protegeix d’aspectes que puguin danyar el nostre benestar.
És natural que els infants sentin pors de tant en tant. Tot i que algunes pors puguin semblar “irracionals”, la reacció fisiològica associa associada a la por és molt real! Així que aprendre i desenvolupar estratègies per a bregar amb la por és una lliçó de vida necessària.
Com identifico que el meu fill/a està experimentant por?
Generalment, quan tenim por, el nostre cos “reacciona” per escapar eficaçment del perill que percebem. Podem respondre de tres maneres: fugint, atacant o immobilitzant.
- Fugir: tractar d’allunyar-se o evitar allò que ens fa por, buscar un lloc segur.
- Atacar: la por pot portar-nos a tenir conductes de lluita (cridar, plorar, donar cops, etc.) per defensar-nos del que percebem com a perillós.
- Bloqueig: davant possibilitat de perill, el cos i la ment poden paralitzar-se. Exemple: quedar-se callat quan hi ha moltes persones per por de ser avaluat.
I com ofereixo calma?
Primer, recorda que has de treballar amb tu mateix per escollir amb quina emoció vols acompanyar: des de la por i la preocupació o des de la calma, la confiança i l’amor?
- Sigues pacient i empàtic: escolta les necessitats del teu fill/a i acompanya la seva emoció, respectant els seus temps.
- Evita jutjar l’emoció o minimitzar-la, encara que et sembli una “ximpleria”, recorda que pel teu fill/a és real (i físicament el seu cos l’està preparant per fugir, atacar o bloquejar).
- Identifica la intensitat de la seva por, si és molt elevada, només reconforta, dóna consol i calma.
- Parla de la seva por de forma tranquil·la i reconfortant. Deixa que li posi nom, que expressi el perill percebut, respon les seves preguntes. Mentre això succeeix, transmet confiança i seguretat en què, tot i que és complex, confies que tindrà els recursos per fer-hi front.
- Ofereix oportunitats per expressar la por: parlar, escriure, dibuixar-ho, actuar-ho.
- Utilitza moments agradables per parlar de la por, per exemple, utilitza contes, vídeos, pel·lícules, jocs on els personatges experimentin pors, les superen i posen en joc la valentia i la confiança. Aprendre de la por i maneres de tractar davant aquest en moments relaxats i en altres persones, pot ajudar a entendre la pròpia por.
- Sigues un model, comenta com tu també has tingut pors i com les vas superar. Pregunta què podria ajudar a sentir-se millor, fes-lo partícep i responsable de les seves conductes per fer front a la por. Exposa-ho a poc a poc.
- Parleu sobre emocions agradables que poden acompanyar la por: esperança, confiança, seguretat, amor.
- Elogia els seus avenços, acompanya’l a que surti de la seva zona de confort (al seu ritme) i celebreu-ho junts!
I si la por persisteix?
Si tot i oferint les condicions i l’espai per superar la por, la por del teu fill/a persisteix, potser és moment de demanar suport professional. Això és recomana quan:
- la por s’ha prolongat en el temps i, enlloc de disminuir, va en augment.
- la por genera un malestar significatiu, porta a conductes erràtiques, d’evasió, desorganitzades i desadaptatives.
- la intensitat de l’emoció impedeix l’assoliment d’objectius i hi ha un deteriorament en àrees fonamentals de la seva vida (social, escolar, individual).
A Sínia podem acompanyar-te a acompanyar al teu fill/a a lidiar amb les seves pors.
Gabriela Rangel, terapeuta.