Analitzem el moment actual…
En microcosmos:
Un ésser viu (nosaltres) es troba en un col·lapse històric a nivell d’hàbits alimentaris, mediambientals, emocionals, laborals, de conciliació laboral-familiar i ara també econòmics i socials. Ens portem debilitant com a espècie centenars d’anys, ve un virus desconegut i sembla que ens ataca, es donen casos dramàtics als hospitals… Què fa el nostre organisme per sobreviure al virus? Tot un procés bioLÒGIC per recuperar l’homeòstasi fins a assolir l’equilibri de supervivència, matant els virus que faci falta per sobreviure com a organisme viu que som.☀️
En macrocosmos:
Un organisme viu (La Terra) es troba en un col·lapse històric a nivell d’explotació ramadera i també agrícola, contaminació mediambiental, explotació de recursos naturals i implementació de tecnologies agrestes i en total disharmonia natural. Es veu envaïda per 7500 milions de paràsits que van minvant el seu equilibri i biodiversitat, absolutament tot.
Què fa aquest organisme viu per tal de recuperar l’homeòstasi fins assolir l’equilibri de supervivència? Eliminar part dels paràsits o virus que faci falta per sobreviure com a organisme viu que és.
La prova: Quan els humans ens retirem, la vida floreix arreu. Als oceans, els seus habitants naturals hi tornen deixant una empremta visual que demostra fins a quin punt els hem expulsat de casa seva, amb milions d´embarcacions contaminants que alliberen les deixalles triturades a alta mar per a l’oci de la nostra espècie, sobrevalorada i des-humanitzada.
Això ens provoca angoixa i ens fa tocar la vulnerabilitat. Alhora ens retorna al nostre lloc, el món animal. Som animals, mamífers; se’ns va donar una capacitat evolutiva quàntica en comparació a la resta d’animals…per a fer què?
Per aprendre, discernir, evolucionar i fer el bé, per viure-hi acollits com a hostes que som, com entraríem a un hotel de cinc estrelles, perquè ho era i ho ha de tornar a ser, però… No ha estat així i la Terra corregeix, en un acte de supervivència extrem com a organisme viu que vol seguir viu. En el moment que deixem de col·lapsar-la, per correspondència es recupera la vida i l’equilibri.
Podem queixar-nos a casa seguint en la infantilització de demanar drets i pagues, a aquests estaments corruptes o bé empoderar-nos des de la co-responsabilitat i començar a construir en el individual i pensant en el col·lectiu, repensar-ho tot de dalt a baix i des de dins cap a fora i en coneixement i reconeixement dels valors autèntics, que els ancestres connectats, els que si donaven valor a la terra, ens van deixar escrits en multitud de documents.
Recomano el conte “Si´Ahl” per a nens i adults que podeu trobar a @lapetitallibreriabcn i llegir-lo lentament i amb molta consciència.
“Res s’ha perdut, si assumim primer que tot s’ha perdut”
Assumim…
Re-connectem…
Reaccionem!!
Clara Monturiol, terapeuta emocional i desenvolupament espiritual