Avui convido a mirar i escoltar al nostre voltant, més enllà de les parets del confinament, i a pensar de qui ens podem cuidar. Pensar qui no està bé del tot, qui, més que jo, necessita un cop de mà, una paraula d’esperança, un alè de vida que el tregui de la monotonia, de la por, de l’angoixa, encara que només sigui per un moment. O simplement, pensar quina persona s’alegrarà de saber que la tinc present en la meva vida.
Estem confinats, però ningú ens ha tret la llibertat d’estimar ni de comunicar-nos. Siguem creatius per expressar el nostre amor i fem-lo arribar arreu: un dibuix, una trucada, una foto, un missatge: darrera la meva porta o des del meu balcó, penso en tu. Aquesta mirada posada en l’altre ens fa bé als dos: consola, acompanya, dona alegria, benestar, plenitud.
Perquè si tu estàs bé, jo estic millor.
Més que mai és temps de cultivar una presència creativa que teixeix aquests lligams invisibles capaços de sostenir els temps més difícils.
Olga Valsells Goula