L’entorn que estem vivint és el caldo de cultiu perfecte per anar acumulant por de manera inconscient. I aquesta por, en altes dosis i durant un temps tant llarg, deixarà senyals en una població molt poc educada per reconèixer les pròpies energies i canalitzar-les de manera positiva, o al menys per contrarestar aquelles que poden ser nocives.
La tradició xinesa ensenya com l’energia de la por acumulada al ronyó té efectes directes sobre el sistema urinari, sobre els òrgans sexuals i sobre el sobre el cervell i l’oïda. A més, indirectament, la por acumulada al ronyó afecta a la bona conservació i regeneració dels nostres ossos ja que el ronyó intervé directament en el cicle del calci.
El context global en que vivim posa ràpidament de manifest que la vida de tots està connectada, no només perquè compartim informació, sinó sobretot perquè les accions dels uns afecten directament a la supervivència dels altres. Ho veiem diàriament en el marc econòmic i el de la sostenibilitat del planeta i es fa també evident amb la capacitat de propagació de les malalties. És interessant davant d’aquesta evidència plantejar-nos si només podem respondre amb l’adaptació genètica que trigarà generacions o si tenim altres mecanismes.
En aquesta línia en biòleg cel·lular, Bruce Lipton, ens ofereix la següent hipòtesi: “Tot i que durant els darrers 50 anys la ciència ha mantingut que el nostre destí estava pre-programat en els nostres gens, ara està emergint que el nostre univers extern, la fisiologia interna i més important la nostra percepció controlen directament l’activitat dels gens.
Escolteu de nou: la nostra percepció controla l’activitat dels gens i, conseqüentment, la producció d’hormones, proteïnes, enzims, etc., i no l’herència, tret que els mateixos patrons de pensament continuïn sense qüestionar-se d’una generació a l’altra.”
És ben cert que tot ens arriba a través de la nostra percepció de la realitat i que la realitat no té una única cara o color sinó que se’ns pot oferir de moltes maneres diferents. En el context actual rebem la realitat sota el prisma de la por. I aquesta percepció que assimilem ens afecta molt més enllà del que normalment creiem. Si el què percebem és por i no sabem posar-hi els filtres adequats, o ens agafa en un moment en que el nostre ronyó no té la capacitat de reaccionar, l’energia de la por quedarà dins nostre afectant no només el ronyó i tots els seus derivats, sinó també determinant els nostres gens. N’hem de ser conscients.
La percepció es pot treballar i el ronyó es pot preparar; però això no ho veurem escrit al costat de la recomanació de rentar-nos les mans i posar-nos la mascareta. La feina de no deixar entrar la por, o d’expulsar-la, queda millor recollida en la medicina tradicional xinesa que la nostra medicina al·lopàtica i a mi em sembla essencial per mantenir el cos en un bon nivell de benestar. Està a les mans de cadascú tenir el ronyó ben drenat per entomar la dosi addicional de por que li arriba i també està a les nostres mans aguditzar els sentits per percebre allò que realment ens pot fer servei i per preservar espais de llibertat que alliberin la pressió de la por de l’ambient.
Roger J Brumwell, terapeuta integratiu.
Pots compartir les teves reflexions deixant un comentari al blog o a les xarxes socials de Sínia: @sinia_institutbenestar