El sentiment de la por a viure se situa orgànicament al ronyó que és la font de la nostra energia ancestral. Si no la gestionen, la por pot derivar en patologies de l’aparell urinari, dels òrgans sexuals i del cervell, entre d’altres.
El context en que vivim des de l’inici de l’estat d’alarma sotmet als ciutadans a una gran dosi de por. En un primer ordre por de patir i fins i tot de morir a causa de la COVID, o por a transmetre-la a les persones que estimem. Però també por a la crisi econòmica, por per la incertesa legislativa, por a les multes, por al què diran els altres,…
La por paralitza, resta esperit crític i apaga les iniciatives. Si sumem aquests efectes al discurs que sentim diàriament als mitjans de comunicació sobre la necessitat de ser prudents i esperar la vacuna, és a dir, una solució que vindrà de fora, ens anirem convertint en éssers passius mancats de tota creativitat. I al mateix temps transmetrem al nostre cos el missatge que ell no pot fer res per fer front al virus.
Vivim confinats per donar suport al sistema sanitari; però correm el risc de viure també paralitzats i de perdre la confiança en els nostres propis recursos i això té unes conseqüències greus sobre la nostra salut, que no es contemplen amb prou seriositat. Perquè mentre anem treballant o distraient-nos online fins que es pugi sortir i torni la “nova normalitat” anem acumulant dosis de por i de passivitat.
La medicina tradicional xinesa defineix diferents energies que ocupen el nostre cos. Una d’elles és la por, que s’emet i es concentra al ronyó. La por davant la percepció del perill activa les glàndules suprarenals que secreten adrenalina des del ronyó i aquesta permet al cos reaccionar posant-se en mode supervivència, com quan els nostres ancestres vivien caçant i recol·lectant. Però en aquest cas no hi ha reacció física possible perquè no podem fugir de res, no podem sortir corrent. Tot el contrari, ja que les instruccions reiterades que percebem són d’esperar. L’únic que podem fer és obeir l’ordre de quedar-nos a casa. No obstant, es dona la reacció física de l’estrès, accelerant el ritme cardíac i la pressió arterial i ens anem carregant d’inquietud, d’intranquil·litat, de neguit, de dificultat per dormir, etc.
L’entorn que estem vivint és el caldo de cultiu perfecte per anar acumulant por de manera inconscient. I aquesta por, en altes dosis i durant un temps tant llarg, deixarà senyals en una població molt poc educada per reconèixer les pròpies energies i canalitzar-les de manera positiva, o al menys per contrarestar aquelles que poden ser nocives.
La tradició xinesa ensenya com l’energia de la por acumulada al ronyó té efectes directes sobre el sistema urinari, sobre els òrgans sexuals i sobre el sobre el cervell i l’oïda. A més, indirectament, la por acumulada al ronyó afecta a la bona conservació i regeneració dels nostres ossos ja que el ronyó intervé directament en el cicle del calci.
Roger J. Brumwell, terapeuta integratiu.
Pots compartir les teves reflexions deixant un comentari al blog o a les xarxes socials de Sínia: @sinia_institutbenestar